• Portada
  • Cultura y Ocio
  • "És molt important que la gent sigui conscient de totes les realitats que hi ha a la ciutat"

“És molt important que la gent sigui conscient de totes les realitats que hi ha a la ciutat”

Actualizado el 27.06.2016 a las 15:18 SÍLVIA DOZ / VILASSAR DE MAR

La Fundació budista Lotus Blau aposta pel treball voluntari

La Roser Díaz és una de tantes persones que dediquen una part del seu temps lliure al voluntariat. Ella ha estat mestra tota la vida, porta molts anys treballant al barri Rocafonda de Mataró i aviat començarà una nova etapa a la seva vida, ja que es prejubila a final d’aquest curs. Ella ens explica el projecte d’acompanyament a infants amb risc d’exclusió social que fa sota l’empar de la Fundació Lotus Blau dedicada a la pràctica del ioga, però també a l’activisme social.

En què consisteix el projecte amb el que està col·laborant?

El projecte és d’ ajuda i recolzament a nens en risc d’exclusió social. No només són del barri de Rocafonda, sinó que alguns vénen de més lluny. La veritat és que jo he començat aquest curs i només un dia a la setmana, és per això que tot just m’hi acabo de posar.

A quants nens ajuden i com han estat escollits per a formar part del projecte?

Els nens fan dos dies a la setmana i en total son uns 15 o 16. El nombre de monitors per dia sol ser de 4 o 5, ens dividim per grups d’edat i anem rotant per no estar cada setmana amb els mateixos. Cal dir que alguns d’ells no són precisament fàcils, cal tenir una mica de paciència. De tota manera hi ha unes normes molt clares que han de complir i el respecte tant als companys com als voluntaris és bàsic.

Procedeixen la majoria d’assistència social, per tant se’ns deriven per ordre de llista, el centre no els tria. Sí que és cert que hi ha alguna família que pot pagar una mínima quota i pot venir també, amb una subvenció de l’ajuntament.

Quantes hores hi dediquen i com s’organitzen?

Els nens arriben a les 17:30 i fem una primera hora de deures de l’escola i, si no en tenen, fem repàs de coses bàsiques: lecto escriptura, matemàtiques… i la segona hora és de lleure (el projecte es diu Lleure i Deures). En aquesta hora podem fer jocs de taula, dibuix, manualitats i també, a la sala interior, jocs de més moviment de pilota o d’altres.

Els voluntaris hem triat el dia o dies que podem ajudar i cadascú, dins les seves possibilitats, ajuda als infants. Entre nosaltres també ens coordinem segons quines tasques han de fer. Els nens són de 1r a 6è i, per tant, les dificultats no són excessives. Jo sóc l’ única mestra, els altres procedeixen de diferents camps i, fins i tot, hi ha algú jubilat.

Per què es va apuntar a aquest projecte?

Quan jo vaig entrar en contacte amb la Fundació, a finals de l’estiu passat, va ser per començar a preparar el meu futur com a jubilada. Sóc mestra i em sento mestra, no sé fer altra cosa i crec que ho seguiré essent sempre. Deu ser com una marca d’ADN? El fet és que em va agradar el projecte i no vaig poder estar-me de començar aquest curs, encara que m’ha fet anar una mica de bòlit. El proper ja serà diferent i hi podré dedicar dos dies setmanals.

Què li aporta personalment aquest voluntariat?

No sé que m’aporta… Em fa sentir bé, els sóc útil i em sento útil, segur que hi seguiré col·laborant. També hi ha molt bona relació amb els altres voluntaris, allà no sóc la mestra, sóc una voluntària més. Això és curiós perquè, fins i tot, hi ha nens de la nostra escola, a alguns els dono classe d’anglès, però allà es crea un vincle diferent.

Creu que és important la mobilització ciutadana per al progrés social?

Evidentment és molt important que la gent sigui conscient de totes les realitats que hi ha a la ciutat, especialment als barris més deprimits socialment com Rocafonda. El ressò que una organització així pot tenir és molt important per a la convivència a la ciutat.

Creu que els serveis públics s’haurien de fer càrrec de problemes com el dels infants en risc d’exclusió social?

Evidentment sóc favorable a que es dediqui més diners públics als temes socials, però el cert és que moltes famílies reben un ajut que, d’altra manera, no els arribaria actualment. I a nivell ciutadà es veu una preocupació que no neix dels organismes oficials, sinó de la pròpia gent.


Enlaces

Etiquetas

, , , , , ,

Comentarios

Captcha

Normas de uso

Se eliminará todo comentario ofensivo, contrario a las leyes vigentes o fuera del tema de la noticia.