Oxfam Intermón contra l’evasió fiscal

Actualizado el 26.06.2016 a las 00:55 LLUIS CASAJUANA / Sant Pere de Vilamajor

Segons la ONG, l’economia mundial està al servei d’un 1% que acumula més riquesa que el 99% restant. Decisions i accions preses per governs de tot el món impedeixen esbrinar com mouen els diners les grans multinacionals per tal de no pagar el que els correspon. Oxfam Intermón denuncia la situació i demana una regulació transparent.

Evasió i saqueig: un fenomen global

Intermón Oxfam ha posat en marxa una campanya per denunciar l’evasió fiscal que porten a terme les grans empreses arreu del món. Sota el lema #EscaqueoFiscal pretenen conscienciar la població i especialment els governs per tal que regulin l’evasió d’impostos que sota la seva connivència perpetren els grans poders econòmics en nombrosos paradisos fiscals. I les dades que aporten al respecte son realment alarmats: l’economia mundial es troba actualment al servei del 1% més ric de la població mundial que ja acumula més riquesa que el 99% restant. Tot i que en termes globals el tamany de l’economia mundial s’ha duplicat durant els últims trenta anys, la seva acumulació es concentra cada cop més en un nombre menor de persones i companyies que manipulen el sistema econòmic operant al marge de les regulacions a les que es troba sotmesa la resta de la població.

Amb el beneplàcit dels grans bancs i d’alts càrrecs polítics al seu servei, complexos entramats financers provoquen que la riquesa fugi dels països d’origen i se situï en un camp financer de caràcter merament especulatiu, la finalitat del qual és la no redistribució en si mateixa. Intermón Oxfam estima que als paradisos fiscals s’amaguen fins a 7,6 bilions de dòlars de fortunes individuals, una quantitat superior al PIB del Regne Unit i Alemanya junts. Les dades que aporten al seu informe “Una economía al servicio del 1%” son realment esfereïdores:

  • L’any 2015 , tan sols 62 persones posseïen la mateixa riquesa que 3.600 milions. L’any 2010 eren 388 persones.
  • La riquesa en mans de les 62 persones més riques del món s’ha incrementat un 44% en cinc anys.
  • Al mateix temps, la riquesa en mans de la meitat més pobra de la població es va reduir en més d’un bilió de dòlars durant el mateix període, una caiguda d’un 41%.
  • Des de l’inici del segle present, la meitat més pobra de la població mundial només ha rebut el 1% de l’increment total de la riquesa mundial, mentre que el 50% d’aquesta nova riquesa ha anat a parar a les butxaques del 1% més ric.
  • Els ingressos mitjans anuals del 10% més pobre de la població mundial, en qui es concentren pobresa, fam i exclusió extremes, ha augmentat menys de 3 dòlars l’any en gairebé un quart de segle.

En conseqüència, la població d’arreu del món ha quedat dividida entre aquells que gaudeixen dels privilegis del sistema i aquells que es limiten a sustentar-lo amb els impostos derivats del seu treball, que son desviats cap a finalitats merament acumulatives enlloc de repercutir sobre les arques públiques. D’aquesta manera, el sistema perviu gràcies a un creixent saqueig de la classe treballadora que queda totalment apartada dels beneficis de tot possible creixement econòmic mentre els amos del capital i els directius de les grans empreses s’enriqueixen a costa seva. Es tracta d’un fenòmen global que no coneix fronteres, com posa de manifest que gairebé un terç (30%) del patrimoni dels africans més rics, un total de 500.000 milions de dòlars, es troba en paraisos fiscals, el que genera unes pèrdues fiscals de 14.000 milions de dòlars l’any. Aquesta xifra seria suficient per cobrir l’atenció sanitària que podria salvar la vida de quatre milions de nens i nenes a més de contractar tots els professors necessaris per escolaritzar tots els nens i nenes de l’Àfrica.


El cas espanyol


Espanya òbviament no queda al marge d’aquest fenomen sinó més aviat al contrari: l’any 2015, el 1% més ric de la població espanyola ja concentrava gairebé tanta riquesa com el 80% més pobre, mentre que la població en situació de pobresa i exclusió va assolir el 2014 el seu màxim històric, un 29,2% de la població, 13,4 milions de persones. L’evasió fiscal ha crescut de forma desmesurada des de l’esclat de la bombolla immobiliària i de la crisi financera al nostre país i de no produir-se un gir immediat cap a polítiques més redistributives que garanteixin la igualtat d’oportunitats, la sortida de la crisi acabarà fent més rics a uns pocs, molt més vulnerables a la gran majoria i condemnarà a l’exclusió social una part cada cop més gran de la població. El cas de les empreses del IBEX35 resulta especialment il·lustratiu de la situació que es viu al nostre país, com ells mateixos posen de rellevància:

Amb la campanya, Intermón pretén recollir signatures per tal de de pressionar el nou govern que surti escollit en l’elaboració d’una nova llei contra l’evasió fiscal, una llei que permiti revertir la situació actual en què el 85% de l’esforç fiscal recau sobre les families enlloc de fer-ho sobre sobre el patrimoni o el capital. Demanen combatre el secretisme financer, establir un registre públic on es reveli qui son els propietaris reals de les empreses i crear un organisme fiscal mundial que controli que les grans corporacions paguin el que els correspon, on els correspon. L’informe complet que han elaborat sobre la situació espanyola també és públic i podeu consultar-lo aquí.

Enlaces

Etiquetas

, , , , , , ,

Comentarios

Captcha

Normas de uso

Se eliminará todo comentario ofensivo, contrario a las leyes vigentes o fuera del tema de la noticia.