• Portada
  • Voces y música para la integración social

Voces y música para la integración social

Actualizado el 23.05.2016 a las 22:11 NÚRIA CLOTET / BARCELONA

Voces per la Integració és un projecte de l’Associació de músics per la pau i la integració que es dedica a l’educació musical des d’una perspectiva social i comunitària d’infants i joves locals i immigrants.

Pablo González porta la música a la sang. A Veneçuela, d’on ell és, ja va cursar estudis de música i va participar en El Sistema, el moviment d’orquestres juvenils de Veneçuela que ha inspirat després el Projecte Voces. Tot i que González ja havia estat a Europa el 1991 per recollir un premi com a alumne destacat del Royal College of Music, va venir definitivament per instal·lar-s’hi el 2000. Era un immigrant més. Va quedar sorprès del fenomen de la immigració iberoamericana i dels problemes socioeconòmics que causava. Això el va motivar a crear aquest projecte, seguint la filosofia de la fenomenologia musical, segons la qual, la música té una extraordinària capacitat per tractar problemàtiques socials, perquè davant la pobresa i l’exclusió social esdevé una eina de solidaritat, d’amistat, de compromís i de bellesa artística. Tots aquests elements ben alineats aconsegueixen grans transformacions personals, socials i musicals en els alumnes, no només individualment sinó també i sobretot, grupalment.

“BUSQUEM LA COHESIÓ I QUE LA GENT SE SENTI ACCEPTADA TAL COM ÉS I PUGUI DESENVOLUPAR LES SEVESINQUIETUDS MUSICALS”

2004 el projecte Voces ja va estar ben arrelat a Barcelona, va començar amb quinze infants i actualment ja compta amb més de quatre-cents nens i nenes d’entre 5 i 14 anys. Eva Pacheco és la coordinadora general de l’associació, i tal com ho explica ella “el fons de Voces és social, busquem la cohesió i que la gent se senti acceptada tal com és i pugui desenvolupar inquietuds. Ens interessen els valors i tot allò que passa a nivell humà.”

No en va hi ha una dita que diu que la música amansa les feres. Aquest projecte que podria semblar molt complicat perquè requereix disciplina i concentració, funciona molt i molt bé, amb totes edats i recondueix la conducta d’infants amb problemàtiques socials.

Paula 14 anys, veneçolana: “A mi m’encanta el violoncel, potser perquè el meu pare ja el tocava i vaig voler imitar-lo. El Pablo i altres professors m’han ajudat a perfeccionar el que ja sabia.”

Glòria 13 anys, catalana: “Aquí toquem junts els de 15 anys i els de 5, tots junts i tothom es respecta. Jo, per exemple, tinc amigues de 5 i 6 anys, i és molt xulo, perquè les puc ajudar.”

Frederic, 12 anys, nigerià: “Jo no sabia res de música i aquí m’han ensenyat que no és impossible aprendre’n. De vegades el Pablo em dóna el toque, però és bon profe. Aquí em trobo com en una gran família.”

Tània, 14 anys, catalana: “Jo fa només sis mesos que hi sóc. Ja sabia tocar una mica el violoncel, però tocar aquí m’agrada molt més, he fet molts amics i fem molts concerts, cada setmana n’hi ha un o altre.”

La prova és aquí. En com joves sense tradició musical, sense requisits musicals previs, poden tocar música i confiar que ho poden fer bé. Com diuen els impulsors del projecte, aquí hi té cabuda tothom, perquè la música és un bé universal que arriba a tothom.

Comentarios

Captcha

Normas de uso

Se eliminará todo comentario ofensivo, contrario a las leyes vigentes o fuera del tema de la noticia.